OMAL

‘O foten el camp les multinacionals, o ¡les fotem fora!’

Erika González (Ara.cat, 16 de octubre de 2013)

Miércoles 16 de octubre de 2013

Del 8 al 12 d’octubre es va desenvolupar la I Trobada Internacional sobre Model extractivista Miner Energètic entre la ciutat de Neiva i Garzón, situades al departament de Huila, al sud de Colòmbia . El fòrum va ser el resultat del treball conjunt entre l’Associació d’Afectats per la represa hidroelèctrica El Quimbo (Asoquimbo), el moviment Rius Vius, que articula les resistències enfront de la construcció de grans preses hidroelèctriques a Colòmbia, i Stop Enel, la xarxa de organitzacions italianes que denuncia la violació de drets humans per l’empresa Enel i les seves filials. I l’objectiu que perseguia era analitzar com els projectes miners, petroliers i hidroelèctrics s’estan expandint per tota Amèrica Llatina, com les empreses transnacionals són les principals beneficiades i com, lluny de portar el progrés i el desenvolupament, estan causant una forta crisi socioeconòmica en la població rural afectada, el desplaçament forçat i la destrucció d’ecosistemes de gran valor natural.

La trobada tenia com a cas paradigmàtic la construcció de la presa hidroelèctrica del Quimbo, que inundarà 8.250 hectàrees del departament de Huila. De fet, la gran majoria de les persones que van acudir eren afectades pel projecte : pagesia , pescadors i pescadores, comerciants, transportistes, etc. L’empresa responsable d’aquesta central hidroelèctrica és Emgesa , filial colombiana d’Endesa que, a la seva vegada, té com a principal accionista l’empresa italiana Enel. La transnacional controla una part important del sector energètic colombià, ja que aquesta companyia produeix el 21% de l’electricitat que es consumeix al país, és a dir, té un gran poder econòmic i polític. I ha fet valer aquest poder en tot el procés, no ha importat que el 95 % del projecte s’ubiqui sobre la Reserva Forestal de l’Amazònia, eliminant així gairebé 1.000 hectàrees de bosc ripari i tropical sec, de gran valor per la seva raresa i biodiversitat. No ha importat tampoc que aquest mateix projecte fos denegat la primera vegada que es va presentar, el 1997, per la crisi socioeconòmica que generaria en un territori qualificat per les mateixes institucions públiques com ” les millors terres amb aptitud agrícola de la regió”. I, finalment, les exigències socioambientals previstes en la llicència ambiental atorgada per l’Estat colombià van ser gradualment rebaixades a través del poder jurídic i polític d’Emgesa .

El projecte porta un avanç, segons fonts empresarials, el 53 % de l’obra i, tal com es va predir el 1997, ha causat una forta crisi socioeconòmica. La filial d’Endesa–Enel ha anat comprant les finques productives situades a la zona del futur embassament , i amb això, ha anat eliminant l’activitat agropecuària. El resultat ha estat la pèrdua de la feina de milers de jornalers i jornaleres del camp, l’expulsió de pescadors i pescadores del territori proper al riu, la paralització d’altres professions lligades a l’activitat agrària (transportistes , comerciants , constructors, etc.), etc. Si bé hi ha previstes compensacions a la població afectada hi ha fortes denúncies al respecte. D’una banda, la població que ha de ser desplaçada del seu territori, i reubicada en altres zones que tinguin les mateixes condicions del lloc on vivien, encara no han estat efectivament reubicades. Per cert , la reubicació se situarà en altres finques que estaven en producció agropecuària així que s’està generant més atur i enfrontament entre la població a reubicar i la que aquí treballava.

D’altra banda, els jornalers i jornaleres que, encara que treballaven en les finques que es van a inundar, viuen fora d’aquesta zona. Aquestes persones laboraven la terra sense cap tipus de contracte i, per tant, en alguns casos han estat reconegudes com a afectades i en molts casos no , depenia del que comuniqués el patró. Precisament la població més vulnerable, la que ara no està trobant feina, la que en veu de Gyna, camperola de Garzón, mostra com de vegades viuen “amb la inquietud que si dinen no sopen” , la qual no sap com pagarà seus deutes, la llum, l’aigua, l’arrendament, etc. Aquesta població no té cap tipus de restitució i les seves reclamacions no són escoltades per l’Estat colombià perquè exigeixi a l’empresa que mitigui els danys que està causant. Davant la connivència entre l’Estat i la multinacional moltes persones afectades s’han articulat en Asoquimbo per mostrar la seva oposició al projecte amb més força, per reivindicar, amb aturades i marxes , que “o foten el camp les multinacionals del territori , o ¡les fotem fora !”, per iniciar accions judicials, i per prendre les terres que fins fa pocs anys treballaven i ara no poden perquè són d’Emgesa. L’objectiu és tornar a produir aliments en elles i així afrontar la forta crisi que està vivint una bona part de la població, visibilitzar la inviabilitat del projecte i crear reserves camperoles agroalimentàries que permetin una vida digna als jornalers i jornaleres víctimes del projecte hidroelèctric del Quimbo.


Entrada de l’Erika González, de l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina – Pau amb Dignitat. Blog «No li diguis cooperació, digues-li política».


Ver en línea : «No li diguis cooperació, digues-li política», Ara.cat, 16 de octubre de 2013.