Portada del sitio > Publicaciones > Artículos > Beneficis sense moral

Beneficis sense moral

Erika González y Jesús Carrión (La Directa, nº173)

Miércoles 3 de marzo de 2010

(Más abajo, en castellano)

La setmana passada vam rebre en el mateix dia, dues notícies de diferent transcendència però amb el mateix protagonista: Gas Natural - Unión Fenosa. A diferents diaris d’àmbit estatal se’ns informava dels beneficis rècord obtinguts per Gas Natural - Unión Fenosa: 1.195 milions d’euros nets al 2009, un 13,1% més que a 2008 segons publicava El País, xifra que no estava gens malament pels temps de crisi que vivim.

Unes hores més tard, moltes persones vam rebre per internet, de companys de Guatemala, la notícia de l’assassinat del company Octavio Roblero, dirigent del Frente de Resistencia de los Recursos Naturales y Derechos de los Pueblos, FRENA. Octavio va ser assassinat davant del seu negoci a la terminal d’autobusos de Malacatán. El seu nom figurava a la llista de persones que, per estar sota amenaça de mort, van interposar un recurs d’exhibició personal entregat a la Presidència de la Cort Suprema de Justícia de Guatemala, el passat 20 de gener, com a mesura de protecció. Les amenaces de mort les havia rebut per estar denunciant, des del FRENA, els abusos contra la població que estava causant l’actuació de Deocsa, l’empresa filial guatemalenca d’Unión Fenosa - Gas Natural al Malacatán, al departament de San Marcos.

En el mateix correu electrònic se’ns recordava, que el primer dirigent assassinat del FRENA fou en Víctor Gálvez el 24 d’octubre de l’any passat, cunyat d’Octavio. I que poc després, en el marc de l’Estat de Prevenció, una espècies d’estat de setge decretat per l’Álvaro Colom, president de Guatemala, per protegir els interessos d’Unión Fenosa - Gas Natural de les protestes de la població, va ser assassinada Evelinda Ramírez el 13 de gener. Semblen crims amb un objecte clar i comú: deixar sense caps als moviments populars que estan denunciant a Unión Fenosa - Gas Natural. No tenim proves de la relació directa entre l’empresa i els assassinats però l’eliminació de la protesta beneficia a la transnacional espanyola.

Davant d’aquests crims, ¿què podem esperar dels directius de Gas Natural - Unión Fenosa i del Govern espanyol? Sembla que podem esperar ben poc si donem un cop d’ull a la dependència que tenen les empreses espanyoles de l’IBEX’35 de les seves filials a Amèrica Llatina. En el cas que ens ocupa, i per l’any 2006, el resultat operatiu de Gas Natural i Unión FENOSA depenia en un 25% de les seves filials llatinoamericanes.

Semblen molts diners per a que Gas Natural - Unión Fenosa anteposin el respecte als drets humans per sobre del benefici i molts diners per a que abandonin Guatemala tornant les empreses distribuïdores de l’energia a l’Estat, a més de restituir a la població pels impactes generats. Massa diners per a que Zapatero posi els drets humans al cim de la piràmide normativa de l’Estat espanyol, per sobre dels drets comercials i obligui a les transnacionals espanyoles a respectar-los més enllà de les seves fronteres. Massa diners sembla, per a que Zapatero a més, lideri a Nacions Unides la iniciativa per la creació d’un Codi Normatiu vinculant per a les empreses transnacionals i proposi la creació d’un Tribunal Internacional com el de La Haya, per jutjar a les esmentades corporacions per la vulneració dels drets humans.

Mentre, seguirem creant xarxes com Enlazando Alternativas o el col·lectiu RETS: Respostes a les Transnacionals, per resistir i denunciar a les empreses transnacionals, no oblidant, per a que els assassinats com els d’Octavio, Evelinda i Víctor no restin impunes.

Erika González y Jesús Carrión, Enlazando Alternativas i Col·lectiu RETS: Respostes a les empreses transnacionals.

- Aquest article ha estat publicat al setmanari La Directa, nº173, 24 de febrer 2010


A finales de febrero recibíamos dos noticias con el mismo protagonista: Gas Natural-Unión Fenosa. En varios diarios se nos informaba del beneficio récord obtenido por esta empresa: 1.195 millones de euros netos para 2009, un 13,1% más que en 2008.

Horas después recibíamos de Guatemala la noticia del asesinato de Octavio Roblero, dirigente del Frente de Resistencia de los Recursos Naturales y Derechos de los Pueblos (FRENA). Su nombre figuraba en la lista de personas que, por estar bajo amenaza de muerte, interpusieron un recurso de exhibición personal, entregado a la Presidencia de la Corte Suprema de Justicia de Guatemala el 20 de enero como una medida de protección. Las amenazas de muerte las había recibido por denunciar, desde FRENA, los abusos contra la población que estaba causando Deocsa, filial guatemalteca de Gas Natural-Unión Fenosa en el Malacatán, en el departamento de San Marcos.

El primer dirigente del FRENA asesinado fue Víctor Gálvez, cuñado de Octavio, el 24 de octubre del año pasado. Poco después, en el marco del Estado de Prevención, una suerte de Estado de sitio decretado por Álvaro Colom para proteger los intereses de Gas Natural-Unión Fenosa de las protestas de la población, fue asesinada Evelinda Ramírez. Parecen crímenes con un objeto común: descabezar a los movimientos populares que están denunciando a esta empresa. No tenemos pruebas de la relación directa entre Gas Natural-Unión Fenosa y los asesinatos, pero la eliminación de la protesta beneficia a la transnacional española.

Y ante dichos crímenes, ¿qué podemos esperar de los directivos de la compañía y el Gobierno español? Poco, basta con echar un vistazo a la dependencia que tienen las empresas españolas del IBEX’35 de sus filiales en América Latina. El resultado operativo de Gas Natural y Unión Fenosa en 2006 dependía en un 25% de sus filiales latinoamericanas. Demasiado dinero parece para que la compañía anteponga el respeto de los derechos humanos al beneficio y para que abandone Guatemala devolviendo las empresas distribuidoras de energía al Estado, y restituyendo a la población por los impactos generados.

Demasiado dinero para que Zapatero ponga los derechos humanos en la cúspide de la pirámide normativa del Estado español y obligue a las transnacionales españolas a respetarlos fuera de sus fronteras. Demasiado dinero para que lidere en la ONU la iniciativa de crear un código normativo vinculante para las transnacionales y proponga la creación de un Tribunal Internacional para juzgar a dichas corporaciones por la vulneración de los derechos humanos.

Mientras, seguiremos creando redes como Enlazando Alternativas o Respuestas a las Transnacionales (RETS) para resistir y denunciar a estas empresas y para que asesinatos como éstos no queden impunes.

Erika González y Jesús Carrión, Enlazando Alternativas i Col·lectiu RETS: Respostes a les empreses transnacionals.


¿Quién es usted?
Su mensaje

Para crear párrafos, deje simplemente líneas vacías.


Twitter

Vimeo >>

PNG - 5.3 KB